LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

La felicitat és un concepte que tothom o la majoria de gent intenta apropiar-se. Acaba sent un desig de la necessitat de tenir-la. La felicitat no es pot comprar, encara que certa gent l’associï amb el concepte de tenir més i més, per arribar a aquell punt concret en el qual creiem que som feliços. És com una ànsia. Nosaltres la identifiquem com la millor compensació. Encara que molta gent, tot i estar al punt extrem de poder-ho tenir tot, no és feliç.

Però la felicitat és temporal. Molts cops ens pot semblar que, en moments determinats, una gota de felicitat pot arribar a ser un gran raig de llum dins de la completa tempesta en què vivim. Cadascú té les seves maneres i els seus propis objectius per ser feliç. I si algunes d’aquestes metes no les tens o les deixes de tenir, te’n vas a l’altre extrem. Sí que sabem que, quan ho ets, és perquè vius ben lluny de tots els problemes, els odis, el dolor i més a prop de tot allò que sabem, que estimem.

En canvi, el plaer ja no és una idea general sinó que podem dir que és dins d’un dels molts apartats que hi ha dins la felicitat, com per exemple l’amor. Conceptes que, en realitzar-los, pugen o baixen un tant per cent del teu estat d’ànim, en aquest cas de la felicitat. Cada persona té uns criteris diferents, uns percentatges diferents, li dóna més valor a unes coses que no pas a unes altres…

En conclusió, la felicitat no depèn més que d’un mateix. Ets lliure d’escollir què fas i què deixes de fer, i què o qui pot canviar-te.